Autodeterminació, principi de legalitat i dignitat humana1
Els dies tretze i catorze de juliol van tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona les Jornades sobre el Dret a l’Autodeterminació al Segle XXI
El dret a l’autodeterminació s’exerceix plenament en el moment constituent, quan la democràcia no està limitada pel principi de legalitat sinó per la dignitat humana. És una de les conclusions que el professor de teoria política de la Universitat Pompeu Fabra Josep Costa va exposar a les ‘Jornades sobre el Dret a l’Autodeterminació al segle XXI’, que van tenir lloc els dies tretze i catorze de juliol al Centre de Cultura Contemporània. Les va organitzar el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors de la Generalitat de Catalunya.
Segons Costa, amb aquest vincle entre autodeterminació i dignitat humana es dota de significat l’Acta Final de la ‘Conferència sobre la seguretat i la cooperació a Europa’ del 1975. Aquest document diu que tots els pobles tenen sempre el dret i la llibertat plena de determinar, quan i com ho desitgin, la seva condició política interna i externa, sense ingerència exterior.
Durant les jornades, els ponents van constatar que, en la teoria política de les darreres dècades, ha anat prenent força una concepció del dret a l’autodeterminació, l’aplicació de la qual és legítima més enllà de les colònies. Alhora, diversos ponents van remarcar la importància de la manca d’autodeterminació interna —la no negociació de bona fe de l’estat, la no acomodació de la personalitat pròpia de les nacions sense estat— com a font de legitimitat dels projectes de secessió.
Una de les ponències va posar el cas escocès i el Brexit com a exemple que l’autodeterminació és una qüestió eminentment política i no pas jurídica. Per una altra banda, també es va parlar de la qüestió de la pertinença a la Unió Europea d’una Catalunya independent: per una banda, el fet que Espanya no en reconegués la secessió impossibilitaria que quedés fora de la unió; per una altra, l’intent espanyol de vetar Catalunya a la UE contradiria els valors comunitaris d’integració territorial creixent.
A més de Costa, també hi van participar els professors Liah Greenfeld (Universitat de Boston), Anthony Salamone (Universitat d’Edimburg), Bardo Fassbender (Universitat de Saint Gallen), Montserrat Guibernau (Universitat de Cambridge), Dimitrij Rupel (Graduate School of Government and European Studies), Daniel Turp (Universitat de Mont-real), Kathryn Crameri (Universitat de Glasgow) i Antoni Abat (Universitat de Copenhaguen).
Per a tenir-ne més informació, podeu llegir l’entrevista al professor de teoria política de la UPF Josep Costa: ‘Espanya acceptarà abans la independència que no la reforma de l’estat’.
